Literatura

Mètrica i versificació

En català comptem fins l'ultima síl·laba tònica. Els versos que acaben en paraula aguda són versos masculins. Els que acaben en paraula plana són versos femenins. Si acaba en paraula esdrúixola són versos esdrúixols.

Fenomens que afecten al compte sil·làbic: l'elisió, supressió d'una de les dues vocals en contacte, la sinalefa, unió de la vocal final d'una paraula i de la vocal inicial següent.

Els versos de fins a vuit síl·labes són versos d'art menor, i els de més de vuit síl·labes són d'art major.
Els versos d'art major sovint porten cesura, és una pausa que divideix el vers amb dos hemistiquis.
A la tradició poètica catalana són poc habituals els versos de nou i onze síl·labes, així que els versos d'art major són normalment decasíl·labs o alexandrins.
En el primer hemistiqui, és a dir, quan hi ha cesura, es compta també fins l'última síl·laba tònica. Si el primer hemistiqui acaba en paraula aguda, la cesura és masculina. Si acaba en paraula plana, la cesura és femenina.

Rima: Què és la rima?
La rima és la repetició de sons a partir de l'última vocal tònica. Si només es repeteixen sons vocàlics, la rima és assonant. Si es repeteixen tots els sons és consonant.
Si la rima és entre versos femenins és femenina. Si s'estableix entre versos masculins és masculí.
Si els versos repeteixen la mateixa rima diem que és una rima continua. Si rima de dos en dos és apariada, o tenim versos apariats: a       encadenada: a      creuada: a
                                 a                           b                    b
                                 b                           a                    b 
                                 b                           b                    a