Dictats

Puntuació 21/10/13

 Pedra de tartera

Ara sé que va començar aleshores, l'època feliç de la meva vida; encara que, ben mirat, tot el mal estava a la aguait al voltant d'aquelles rialles.

 Poques festes se celebraven per aquells anys. Hi havia tanta feina!

Els diumenges només es notaven perquè començàvem més tard, ja que anàvem a missa de sis. I això les dones, que ni l'oncle ni la majoria d'homes del poble no hi entraven.

Des de el nostre banc, que era en els últims rengles de la banda dreta, veia la majoria de la gent. Silenciosos, una mica encongits per la fresca. Les dones eren com arbrets coberts d'espesos vels negres.

A la sortida, un bon dia escorregut i corrents cap a casa a recollir les eines o encendre foc, segons l'època de l'any i la gent que hi havia a casa. 

La festa per excel·lència era la de l'estiu; la festa major! Es feia caure en diumenge, per estalviar, i coincidia amb les acaballes de la feinada grossa als prats.

 Dies ha que s'havia segat i batut, i si el temps no havia estat geniüt s'acabava de recollir l'herba.

Ara, el que més greu li sap, és la pèrdua de la seva fidelíssima màquina. Altres vegades també li havia anat d'un pèl, però sempre algú havia pogut apedaçar aquell estrambòtic automòbil i l'andròmina havia tornat a còrrer. La història del cotxe el conduïa a les seves primeres escenes de la infància, allà on la memòria semblava aturar-se.
I entre tots els records, la figura de l'àvia envoltada pels néts que traïen, amb la consegüent cridòria, l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí.
Després l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre pagès Allà, amb l'oïda parada per no ser sorprès, l'assalt a un raïm massa verd i a uns préssecs massa madurs que li produïren l'única sensació poc màgica d'aquell dia ja tant llunyà.